Dewey

Dewey:

Va ser un pedagog, filosof i un psicòleg nord-americà. Se’l coneix per que va ser un dels fundadors de la filosofia del pragmatisme. També va ser la figura més representativa de la pedagogia progressista. En les seves obres, Dewey defensava que la democràcia nomès es pot aconseguir a través de l’educació i de la societat civil.  

 

Aquest autor deia: “l’educació escolar ha de ser una educació social sobre la cultura del present. L’esforç es fonamenta en el interès, per tant la vida ha de ser comunitària per aprendre de la democràcia”.

Dewey critica la manera clàssica d’ensenyar el coneixement. Diu que la millor manera per aprendre és a través de l’experiència (això també ho diu Freinet). Ell no està d’acord amb diferents doctrines pedagògiques, com són:

• -        L’educació com a preparació.
• -        L’educació com a desenvolupament.
• -        L’educació com a ensinistrament de les facultats.
• -        L’educació com a formació.

A la seva escola l’educador és un guia i un orientador dels alumnes.

D’aquest autor no podem extreure un mètode en concret, ja que ell deia que els mètodes no són coses tancades i envasades. Que l’educació implica una mirada intel·ligent per manejar els assumptes. Dewey distingeix entre dos mètodes, un de general i un d’individual. El primer es basa en accions intel·ligents que serveixen per aconseguir un fi, el segon es refereix a l’actuació individual de l’educador i l’educat.

La seva proposta metodològica està dividida en 5 fases:

• 1.      Agafar una experiència actual i real del nen.
• 2.      Identificar algun problema o dificultat que hagi sorgit a partir de les experiència.
• 3.      Inspeccionar les dades disponibles i buscar solucions.
• 4.      Formular hipòtesis de la solució.
• 5.      Comprovar que la hipòtesis de solució funciona si la posem en pràctica.

Freinet

Freinet:

Va ser un pedagog francès. Va idear una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores. Va experimentar la seva concepció pedagògica mitjançant la fundació d’una escola Vence. Élise Freinet, la seva esposa, és la iniciadora de l’art infantil.    

Una de les tècniques d’aquest autor que estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l’entorn és el text lliure:

És un text realitzat pel nen/a a partir de les seves pròpies idees, sense tema i sense temps prefixat. Es desenvolupa seguint els fases següents: 

• ·         L’escriptura del text, que constitueix una activitat creativa i individual.
• ·         La lectura davant el grup, en la qual es treballa l’entonació i la modulació de la veu.
• ·         El comentari de text de forma col·lectiva.
• ·         Altres tècniques com la impressió i reproducció dels textos per a l’escola.

Freinet remarca, que no vol utilitzar els llibres de text, sinó que ell mateix va dir: “s’ha d’aprendre a escriure de manera natural, ha de ser un text lliure i es pot parlar del que vulguis”. Amb aquestes paraules va fer referència al text lliure.

Freinet tenia una pedagogia original, basada en l’expressió lliure dels infants. Freinet pensava que que la pedagogia era per damunt de tot en termes d’organització de feina i de cooperació. Els conceptes claus del seu pensament són els següents:

• -        Pedagogia del treball: l’alumnat se l’ha d’animar a aprendre creant productes i donant serveis.
• -        Aprenentatge basat en investigacions: Treball en equip i fent ús del mètode d’assaig (error).
• -        Aprenentatge cooperatiu: En el procés de producció l’alumnat ha de cooperar.
• -        Centres d’interès:  Igual que Decroly, el punt de partida per que el nen aprengui és basar la seva educació en els seus interessos i la seva curiositat natural.
• -        El mètode natural: Els nens aprenen a través d’experiències reals.
• -        Democràcia. Els infants aprenen a assumir responsabilitats per a la seva feina i per la de la comunitat, practicant estratègies d’organització democràtica.

Les principals aportacions i idees són:

• -        Va inculcar a l’escola els principis d’una educació pel treball i d’una pedagogia moderna i popular. Les seves idees es relacionen amb l’Escola Nova, tot i que adquireixen un caràcter democràtic i social.
• -        Com a base psicològica hi posa la idea del tempteig experimental. Això considera que els aprenen a partir de les seves pròpies experiències.
• -        També s’ha de considerar la creació d’institucions que impliquin que el treball escolar tingui un sentit, una utilitat i una funció.
• -        S’ha de tenir en compte el principi de cooperació, que exigeix la creació d’un ambient a l’aula on hi hagi elements mediadors entre mestre i alumne. S’ha de cooperar entre alumnes i també entre professors. Aquests últims han de saber posar en comú les seves experiències per poder extreure solucions que puguin ajudar a millorar les condicions de l’escola.
• -        L’organització de l’aula ha de fomentar la participació dels nens en el seu aprenentatge. 

Xirau

Va ser un filòsof català.

Defensava una reforma de la societat basada en l’educació i va ser un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya, però mai va ocupar càrrecs públics i el final va abandonar el partit quan aquest es va integrar en el PSUC.

Era seguidor de la fenomenelogia d’Edumung Husserl i de la orientació filosòfica de Max Scheler, Henri Bergson i George Edward Moore. La seva tendència filosòfica es basava en la teoria dels valors. 

Decroly

Ovide Decroly: Va ser un pedagog, psicòleg, metge i docent belga. Diplomat en Medicina i va estudiar neurologia i psiquiatria. Sempre es va dedicar a la reeducació de nens amb retràs mental. I el 1901 va fundar l’École d’Enseignement Spècial pour Enfants Irreguliers.

                                                      

Va funda la institució École de l’Ermitage, la famosa “Escola per la vida mitjançant la vida”. En aquesta escola va aplicar els mètodes i materials que abans havia aplicat els nens amb retràs mental, ara amb nens sense aquest retràs. Durant aquest període va posar a punt les seves teories sobre la globalització i els centres d’interès.

CENTRES D’INTERÈS:

El seu mètode dels centres d’interès consistia en centrar els temes d’estudi d’acord amb els interessos dels nens en les diferents edats. Aquest tipus de planificació posseïa tres etapes: l’observació, l’associació  i l’expressió.

Aquesta escola es basava en el lema “Escuela por la vida y para la vida”.

La seva principal aportació és que va ser el primer en definir pedagògica i psicològicament el concepte de globalització. Segons aquesta definició, el pensament d’un nen no es analític sinó sintètic, és a dir, ho percebo tot en un complet i no en parts. La globalització és per ell el primer principi pedagògic basant-se en que el desenvolupament del nen es basa en les seves percepcions i aquestes es basen en el nen. Quan al nen percep la cosa en la seva totalitat, la seva curiositat el porta a investigar a descobrir les parts d’aquest tot, arribant així a un cert anàlisi.

Decroly en el centre d’interès parteix de les necessitats del nen per educar-lo. Primer coneix el nen, compren que es un ésser actiu i singular i fa que la seva programació estigui centrada en uns interessos i necessitats infantils.

S’han de connectar els interessos i els continguts que s’han de treballar. Decroly diu que els interessos dels nens són:

• ·         Alimentar-se
• Protegir-se de la intempèrie
• Defensar-se contra perills o enemics.
• D’acció, d’alegria i de viure en societat, actuar i treballar solidàriament i de descansar.

Tema 5: Sistema i tecnificació de l'educació

La teoria general dels sistemes

Aquesta teoria general de sistemes va sorgir dels treballs realitzats per Ludwing von

Bertalanffy (biòleg i filosof austríac). Aquesta teoria es basa en les sortides i entrades dels sistemes per a una correcció interna i externa, tenint en compte el concepte de que el món és un sistema dinàmic; tot esta connectat. 
La finalitat d’aquestes teories generals són:
- Arribar a entendre el tot com una unitat.
- El desenvolupament de teories en els diferents camps.
- Reduir l’esforç aplicat.

En el sistema educatiu, la teoria general de sistemes s’aplica en les relacions, els objectius (ensenyar coneixements bàsics) i les finalitats (intentar educar a l’infant perquè sigui més autònom).

Metodologia: conjunt de procediments basats en principis lògics que intenten arribar a un objectiu científic.
- Analogia: comparació entre diferents conceptes per arribar a un raonament.
- Inducció: s’arriba a un raonament general a partir de premisses particulars.
- Deducció: s’arriba a un raonament englobar totes les premisses en una.
- Expreimentació: és la comprovació de les hipòtesis de treball. 


L’Isomorfisme són aquells conceptes que tenen una mateixa forma mentres que, quan aquests tenen una mateixa funció en diferents cultures s’anomena homomorfisme. 


Cibernètica i educació

És la comparació entre l’organisme i una maquina. Tots dos tenen un sistema de regulació; controla els desequilibris per arribar a un millor funcionament. 

Norbert Wiener va ser un matemàtic estatunidenc, i va ser el que va desenvolupar aquesta teoria de la cibernètica i per fer-ho comparava l’organisme amb la maquina. 
En resum podem dir que la cibernètica és una combinació entre la tecnologia, la ciència i la praxeologia que la seva funció és mantener el control, la comunicació, la regulació i connectar la informació.

Claude Shanon va ser un matemàtic conegut per les seves investigacions a la ingeniería. Pensava que la pedagogia podia tenir un tractament quantitatiu i tecnològic per aconseguir un equilibri dinàmic, sense deixar de banda l’esser com a persona. (subjectivitat, consciencia i creativitat).


Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia

Els Estats Units, desprès de la segona guerra mundial, va esdevenir la primera potencia mundial i va decidir invertir en l’educació. 

Ralph Tyler va ser un educador que va impulsar l’avaluació educativa i de currículum, que no deixa de ser una maner a de poder controlar i millor l’eficàcia educativa mitjançant proves d’estudi. 


Taxonomia dels objectius de l’educació


Benjamin Bloom va ser un psicòleg estatunidenc que va treballar en la taxonomia dels objectius en l’àmbit del coneixement (1950). Va concluir que l’ensenyament a de marcar uns objectius clars i avaluables. 
Objectius: 

• Coneixement: no és necessari memoritzar totes les dades dels conceptes ensenyats a classe. 
• Comprensió: entendre, interpretar i assimilar tots els conceptes. 
• Aplicació: hi ha conceptes teòrics que són molt més eficaços portats a la practica. 
• Analisi: saber estructurar i descomfigurar un concepte complex per a facilitar-ne l’estudi. 
• Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura
• Avaluació: serveix per comprovar l’aprenentatge. (a de ser inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa).

Les finalitats poden ser generals, especifiques, operatives o finals.
Els continguts poden ser conceptuals, procedimentals o actitudials- habituacionals. 

En l’ambit de l’afectivitat en la taxonomia dels objectius hi treballava David R. Kraathwohl, educador que creia que la clau de l’ensenyament no regia en el coneixement sinó en la pasió i interes en la que l’educador i l’alumne aprenen els coneixements. 
Objectius a treballar: 

• Recepció: la consciencia, l’atenció selectiva, i la predisposició que l’alumne treballa.
• Resposta: treballar la participació activa a través de despostes a diferents situacions.
• Valoració: El valor que un estudiant atorga a un concepte gracies al control intern que permet determinar-lo.
• L’organització: capacitat de relacionar diferents valors i conceptes. 
• Caracterització conjunta de valors: la perspectiva generalitzada que te un mateix sobre la seva caracterització dels valors.