El fracàs escolar. Debat a Banda Ampla de TV3, 15.09.11 a les 22:35 h. Distingeix posicions d'opinió sense fonament, principis i explicacions científiques, alternatives i propostes d'acció aplicable i verificables.
Durant tot el programa van parlar moltes persones, algunes que hi eren però no en tenien la necessitat, ja que no estaven relacionats amb el tema del que es parlava.
Tot i així, el programa va deixar veure molts opinions, i moltes sense fonaments.
Podria començar dient, que tot i que el programa anava del fracàs escolar, es va parlar més d’altres coses, com ara les llengües o la capacitat de fer les coses dels professors acabats de graduar.
Moltes opinions van anar relacionades amb la capacitat que tenen els professors acabats de graduar per poder donar classe com cal. Crec que aquestes opinions estan mal construïdes i poc fomentades. Es veritat que hi ha gent que no surt ben preparada de la facultat, però no són tots i per tant no es pot atribuir el fracàs escolar a la seva manera de treballar.
També vam poder veure la importància que li donaven els pares que van parlar, a les llengües i a la necessitat de que els seus fills aprenguin noves llengües. Crec que esta bé la seva preocupació per el futur dels seus fills, però ja que el programa no anava d’això no veig perquè se li havia de donar importància aquest tema.
També vaig observar que persones com el senyor Octavi Fullat, figura de gran importància en l’àmbit de la filosofia i l’educació contemporània, parlaven de coses que no entraven dins del seu àmbit, i per tant eren solament opinions fonamentades en anys d’experiència.
Puc dir, per sort, que vaig veure que algunes de les coses que es comenten a la televisió a vegades no són les que de debò pensa la gent o que es posa en practica. Un dels assistents i que va parlar en el debat, era el meu director i puc assegurar que coses de les que va dir, tot hi intentar aplicar-les a l’escola, no es veuen els resultats esperats. Per això puc dir que els problemes dels quals es van parlar en el debat, són problemes per els quals s’han trobat solucions, però tot i així no es saben aplicar.
Cal destacar que, en els moments que van parlar del fracàs escolar, van donar la culpa als alumnes, com si fóssim els únics culpables de fracassar. Crec que no van pensar el que van dir, per que amb aquestes coses no es pot generalitzar mai.
D’altre banda, tampoc es bo intentar-se comparar sempre amb altres països. Està bé que intentem superar-nos, però no que sempre intentem ser com els altres, i ens frustrem intentant-ho i no arribem mai en lloc. No es tracta de que nosaltres siguem iguals que Finlàndia (el país del qual es parla en el debat), es tracta que nosaltres no tenim la mateixa economia que aquest país i per tant no podem tenir la mateixa educació, per tant hem d’intentar només superar-nos a nosaltres mateixos, arreglant el que es dolent i millorar el que ja es bo.
Per tant crec que el debat, tot i que se’n va anar una mica del tema, van parlar només de les solucions per poder acabar amb el fracàs escolar, però no es van fixar en quines eren les causes per intentar posar-hi remei. Ni tampoc van remarcar que si que hi ha mals professors, hi ha gent que vulgui o no, no es sap explicar. No es tractava de salvar la imatge dels professors, si no de parlar dels motius, les causes, i les solucions del fracàs escolar.
Crec que la millor manera per poder acabar amb aquest fracàs, es motivar els alumnes amb coses que de debò interessin, explicar el motiu per el qual ens explicant les coses i ensenyar-nos la part divertida del que ens expliquen. Crec que els professors els agrada el que fan, els agrada el que expliquen, però a l’hora d’explicar-ho als alumnes, jo crec que haurien d’intentar passar la seva il·lusió per el que fan, ja que així demostrarien que el que ensenyen és interessant.
