Tema 6: Crítiques al model escolar dominant (1960-1980)

Societats occidentals (1960 – 1980)

Alexander Sutherland Neil funda al 1921 l’escola Sumerhill. Es pionera enl’escola democràtica. Aquesta escola es basa en en que els nens escullen sivolen assistir a les classes, on tots participen en la dinàmica de l’escola.Defensen que els nens han d’aprendre amb llibertat de cohesió. Pedagogia antiautoritaria.

Els principis de l’escola “Summerhill”:

• Creu en la bondat els ésser humans
• La convivència a partir de l’amor i el respecte. (Lane)
• La felicitat com a bade de l’educació. (Rousseau)
• La importància del sexe i la corporalitat. (Reich)

Li dona molta importància a les activitats artístiques i creatives com la dansa o el teatre, els llibres deixen de tenir la mateixa importància i alguna assignatura com la religió.

En el govern de Summerhill ho decideix tot menys la contractació i el sou dels professors.

Carl Rogers, va ser un important psicòleg dels EEUU. Va desenvolupar la “Teràpia no directiva” coneguda perquè esta centrada en el client, li va donar el nom de “Teràpia centrada en la persona”.

“… el individuo tiene suficiente capacidad para gestionar de forma constructiva todos los aspectos de su vida que potencialmente pueden ser reconocidos en la consciencia”.

• 
  La teoria per el nen: Pren l'experiència com a una realitat, actualització de l'organisme, aquesta realitat interactua amb la tendència de l'organisme a l'actualització.
• Desenvolupament del jo: como a conseqüencia de la diferenciació, conseqüencia de la interacció entre el mitjà i l'organisme.
• A mesura que la consciencia del jo apareix el nen desenvolupa unes necessitats que es veuen positives. Aquestes necessitats apareixen amb la interacció amb l'altre persona, amb les seves experiències pròpies, la satisfacció es una necessitat que es considera reciproca ja que si veu que alguna cosa satisfà a l'altre es considera positiva.
  • La relació professor-alumne, tan important.
  • S'ha de viure de manera plena auto conscient

LA PEDAGOGIA INSTITUCIONAL

• Perspectiva sociopolítica

Projecte educatiu:

Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.

Estudi de la metodologia analítica i les seves aplicacions en el proces educatiu.

Es dona prioritat a la dinàmica en grup mestre-alumna. Considera que l'actitud no directiva del mestre ajuda a l'autogestio del grup-classe, canvi en l'estructura de la societat. Vol canviar la societat per desprès canviar a l'individu.

(M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965)

• Orientació psicoterapeuta

Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció

Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa 

Aportacions de las ciències humanes. Volien canviar l'individu per aconseguir un canvi social.

(Oury i Vasquez)

LA MORT A L'ESCOLA

• M. MacLuhan
• Ivan Illich
• Everett Reimer
• Paul Goodman

L'ESCOLA: APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL

• P. Bourdieu i J.C. Passeron: “La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970”.
• Ch. Baudelot i B. Establet: “La escuela capitalista en Francia, 1971.”

ESPAI SOCIAL I PRACTIVAS SOCIALS SEGONS “PIERRE BOURDIEU”

L'EDUCACIÓ PERSONALIZADORA

Emmanuel Mounier: Manifeste du service du personnalisme, 1936

Filòsof cristià atent a la problemàtica social i política. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)

Impulsor del moviment “Personalisme”.

Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.

L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.

L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.

Lourenzo Milani, capellà rector de Barbiana esdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un ensenyament funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societat.

L'EDUCACIÓ PERSONALITZADORA

Paulo Freire:

• La educació com a pràctica de la llibertat, 1967.
• Pedagogia de l'oprimit, 1970.
  Nova visió de l'alfabetització perquè implica comprensió critica de la realitat social, política i econòmica.

PEDAGOGIA CRITICA

• Henry Giroux
  (critic cultural)
• Michael Apple. La seva teoria de l'educació esta basada en el humanisme i la seva visió postmodernista.
• Basil Berstein “Las reglas del dispositivo lingüístico no están libres de ideología, sino que reflejan los aspectos del potencial de significado a los que otorgan mayor importancia los grupos dominantes”

REFERENTS SIMBÒLICS, ROMÀNICS I COMERCIALS

• El Che, 1967 a Amèrica Llatina
• EL Maig de 1968 a Paris
• La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia
  

  
  

  
  

  Eunice, Magda, Aida i Meritxell

Activitat Tema 4: Text Eugeni D'Ors

Comentari del text de Carme Montaner (1915), d’un curs impartit per Eugeni d’Ors.

1. Ressenya de contingut. Exposar les idees sense afegits.

• ·      Sr d’Ors parla de com es sol entendre la Pedagogia i del que cal fer per donar-li una base raciona i científica. Diu que Rousseau i Pestalozzi tenen una pedagogia empírica, de caràcter sentimental, que té com a finalitat l’acostament a la natura i es serveix de d’intuïció com a instrument.
• ·         Herbart té una pedagogia intel·lectualista basada en la filosofia. El seu fi és aconseguir moralitat individual i l’instrument pedagògic és la percepció.
• ·      El sr. d’Ors diu que la seva pedagogia donarà un pas més que la intel·lectualista i es convertirà en idealista.
• ·        Herbart diu que les nocions existents van a cercar les noves, i si pot establir-se relació  entre elles, es quan les assimilem, si no es perden. Les idees no tenen valor en si, sinó en les llurs relacions. La psicologia intel·lectualista es refereix a l’estàtica de l’esperit i l’idealista a la dinàmica.
• ·    Un bon mestre és aquell que avença sempre, i que després transmet les coses als alumnes. És aquell que no es concretarà a donar nocions, sinó que procurarà crear una actitud en virtut de la qual tot lo que es presenti pugui ser assimilat. Diu que un mestre ha de tenir un esperit de creació.

2. Situar el text, el seu contingut en el context. Pot ser context: històric, temàtic, del temari de l’assignatura.

• Context temàtic: El text parla del tipus de pedagogia. Parla dels canvis que té, i la visió que li dona cada pedagog. Rousseau i Pestalozzi tenen una pedagogia empírica, mentre que Harbart en té una d¡intel·lectualista i el sr. d’Ors una idealista. Així el text parla de com aprenen els nens, en aquest cas diu que els nens aprenen noves idees si són capaços de relacionar-les amb coses que ja sabien, en cas contrari, obliden les noves idees. També parla de com ha de ser un bon mestre, que si no es forma permanentment no serà un bon professor.
• Context històric: El text està fet per la Carme Montaner l’any 1915 parlant d’un curs impartit per Eugeni d’Ors. A l’any 1915 hi havia a Catalunya, la renovació pedagògica, on podem destacar pedagogs com Rosa Sensat, Pau Vila i  Alexandre Galí, entre d’altres.
• Context del temari de l’assignatura: Aquest text entraria dins de la renovació pedagògica de Catalunya entre el 1906 i el 1939.

3. Elaboració personal. Relacionar amb l’actualitat, contrastar amb d’altres autors. Si es tenen clares, idees pròpies.

• ·     Podem observar que algunes coses de les que parla Eugeni d’Ors, actualment se li donen molta importància, com ara a la formació permanent dels professors. Actualment les escoles d’estiu són llocs on els professors es poden formar durant l’estiu en el tipus de curs que vulguin, així augmenten els seus coneixements i els poden aplicar a les classes.
• ·       També podem veure, que la manera que exposa Herbart de com aprenen els nens, és una cosa que s’hauria de tenir en compte a les escoles d’avui dia. Ja que molts nens els costa entendre les madeires per que no saben per que les han d’aprendre, per que no les poden relacionar. A vegades els mestres explicant unes coses i després n’expliquen d’altres que no tenen res a veure, i els nens es perden.