Tema 3: Sistema escolar i pedagogia a Espanya i Catalunya

Durant l'època en que Espanya estava ocupada per Napoleó, es va fer la constitució de 1812 a les Corts de Càdiz.

El 1813, tot seguint el pensament de Condorcet, va sorgir l'informe Quintana, que proclamava:

• Igualtat
• Universalitat
• Uniformitat
• Gratuïtat
• Llibertat d'ensenyament

Anys després, des de el ministeri de foment va sortir la llei Moyano. Aquesta llei declarava, a l'any 1857, que l'estructura del sistema escolar es dividiria en:

• Primària
• Batxillerat
• Universitat

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La institució lliure d'ensenyament:

• Reforma social i cultural a Espanya a través de la formació científica i cultural. 
• Es poden destacar tres personatges:
• Francisco Giner de los Ríos
• Manuel-Bartolomé Cossio
• Lorenzo Luzuriaga

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Escola catalana i lliure pensadora a Catalunya.

Destaquem a:

Francesc Flors i Calcat

• Francesc Flors i Calcat: Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Destaca per el seu mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants. Va fundar el Col·legi Sant Jordi on volia treballar la cultura de Catalunya mitjançant una ensenyança basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant.

• Francesc Ferrer i Guàrdia: Pedagog molt important a Catalunya. D'aquest pedagog es va extreure la filosifa de l'Escola Moderna. Fundador de la Lliga internacional per a l'Educació Racional de la Infància, que tenia els següents principis:



Francesc Ferrer i Guàrdia

• L'educació de l'infant es fomenta sobre una base científica i racional.
• La instrucció és part de l'educació.
• L'educació moral ha de resultar principalment de l'exemple i en donar-se suport sobre la llei natural de la solidaritat.
• És necessari que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen.

           

La renovació pedagògica a Catalunya entre l'any 1906 i el 1939

Destacarem a:

• Joan Bardina: Pedagog i periodista català. Seguidor de les idees carlines. Pedagog convençut que l'únic camí per a la regeneració estable, era la reforma de les generacions a través de l'educació. Creu que l'educació és el que cal per tal de forjar les noves generacions que España necessitava. Sense abandonar els seus principis cristians va ser capç d'assimilar l'estil educatiu i pedagogic dels institucionistes, i va  arribar a defendre les dues tesis fonamentals que eren objectes de disputa en aquell moment: la neutralitat relitgiosa i la coeducació. Va crear la institució Spencer on els fills de families benestants gaudien d'una educació personalitzada.

Pau Vila

• Pau Vila: Pedagog i geògraf català. Va fundar l'Escola Horaciana l'any 1905. Autor de la divisió de Catalunya en Comarques.

Rosa Sensat

• Rosa Sensat: Mestre. Va estudiar a l'institut Rousseau de Ginebra i també va coneixèr de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees. Va ser la primera directora de l'Escola de bosc. Després va ser directora del Grup Escola Milà i Fontanals del Patronat Escolar. El 1921 va dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura  i Biblioteca Popular de la Dona i va establir un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. També va fer diversos cursos i confèrencies als estudis de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la dona.

Artur Martorell

• Artur Martorell: Pedagog. Va assejar els métodes Montessori a diferentes escoles. Va inculcar als infants l'hàbit de la reflexió personal des d'una perspectiva cívica, moral i religiosa. Va donar un ensenyament viu de la relaitat mitjançant el treball col·lectiu i l'elaboració perceptiva dels conceptes.

• Josep Estalella: Físic, químic i professor català. Va ser un desl proners en la investigació dels raigs X. Director de l'Institut- Escola de la Generalitat de Catalunya on s'havia de tenir com a mínim 11 anys per entrari, on el reglametn intern definia els trets pedagogics i organitzatius com ara la coeducació de sexes l'ús del català, el laïcisme en la teoria i els costuls i la continuïtat coordinada de l'ensenyament primari a la secundària. 

Alexandre Galí

• Alexandre Galí: Pedagog i historiador català. Va començar la seva tasca pedagogica a l'Escola de mestres de Joan Bardina. La seva activitat educativa abraçava diversos camps ( des de mestre de minyons o de mestres, fins a historiador, tot passant per linguïsta, entre d'altre). Va ser director de l'Escola Vallparadís i també va organitzar escoles d'estiu. Va fundar la Mútua Escolar blanquerna on es va dedicar a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa.
  

• Pere Vergés: Professor. Director de les escoles del Districte II i després de l'Escola del Mar. També va encarregar-se de la direcceió pedagògica de l'Escola Garbí d'Esplugues de Llobregat i de la Institució Pere Vergñes on la seva filosofia ha perdurat fins als nostres dies.

Magda, Eunice, Aida i Meritxell

Activitat Tema 2: Actualització dels 30 punts de l'Escola Nova

1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

Actualment els mestre treballen més amb les activitats practiques.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.

Avui dia els nens es millor que visquin en un ambient familiar i no en un internat.

3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

L'escola actualment esta entre la ciutat i la natura, moltes escoles actualment tenen un hort urbà i algunes fins i tot animals.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

Aquest punt no es pot actualitzar ja que es millor que els nens visquin amb la família.

5. La coeducació.

La coeducació és molt important perquè els nens aprenguin a respectar amb igualtat de condicions els del sexe contrari.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

Actualment els nens segueixen fent treballs manuals normalment acompanyats de una teoria.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

Aquest punt no es pot actualitzar ja que es un ofici que no es treballa actualment a les escoles.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.

En les escoles actuals també tenen lloc els treballs lliures i creatius.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com

pels jocs i els esports.

En l'actualitat amb l'assignatura de Educació física els nens fan gimnàstica i jocs en iniciació a diferents esports.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.

Les excursions i colònies en les escoles d'ara es segueixen fent i es important perquè els nens es culturitzin.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir.

Perquè el nen aprengui és que comprengui el que se li està ensenyant que no pas que ho memoritzi. 

12. La cultura general es complementa amb una especialització,primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.

És important que el nen aprengui a interioritzar tota la informació bàsica.

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.

A partir de les experiències viscudes el nen aprendrà nous conceptes.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.

No només s'ha de fomentar l'activitat personal encara que es molt important.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen en lloc rellevant en l'Escola Nova.

Actualment també es fomenten els interessos espontanis.

16. El treball individual del nen.

Ha de ser un treball continuat.

17. El treball col·lectiu o en equip.

Els nens han d'aprendre a socialitzar-se amb els altres nens i una manera important és amb el treball en equip.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.

Actualment l'estudi es fa pel matí i per la tarda, no es fa distinció en horari.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

En l'escola actual es fan de 4 a 5 matèries diàries.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

Aquest punt esta relacionat amb l'anterior. En les escoles acostumen a tenir un horari fix cada setmana.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

Actualment l'educació és va adquirint dia a dia.

22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escolesnoves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

El delegat en l'escola actual és punt clau per la relació professor – alumne/a.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

Actualment això no esta vigent.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

Amb els elogis i recompenses ajudem a que el nen es senti valorat i es motivi més amb la feina a realitzar.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada.

Actualment es segueix castigant al nen quan fa un error així aprendrà el que es correcte i el que no.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

El nen aprèn a partir del seus treballs i no comparant-ho amb els dels companys.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

L'escola actual es acollidora i molt lluminosa.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

La música és una bona forma de comunicar-se per tan es bo que el nen aprengui a utilitzar-la. Amb el cant i amb la practica d'un instrument poden desenvolupar moltes habilitats.


29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
La escriptura i la lectura és la base de l'aprenentatge del nen.

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."

L'escola actual t'ensenya el respecta a la elecció lliure.

Aida, Eunice, Magda i Eunice

Activitat Tema 2: Citas Autors

Cerqueu una cita/text breu (8-10 línies) rellevant de cadascun dels autors presentats.

• ·         Rousseau:
• Es verdaderamente libre aquel que desea solamente lo que es capaz de realizar y que hace lo que le agrada.
• Hay un libro abierto siempre para todos los ojos: la naturaleza.
• La infancia tiene sus maneras peculiares de ver, pensar y sentir, y nada hay tan fuera de razón como pretender sustituir esas maneras por las propias nuestras.

• ·         John Dewey:
• El conocimiento no es algo separado y que se baste a sí  mismo, si no que está envuelto en el proceso por el caul la vida se sostiene y se desenvuelve.
• Nosotros recordamos, naturalmente, lo que nos interesa y porque nos interesa.

• ·         Maria Montessori:
• La primera tarea de la educación es agitar la vida, pero dejarla libre para que se desarrolle.
• Si la ayuda y la salvación han de llegar sólo puede ser a través de los niños. Porque los niños son los creadores de la humanidad.

• ·         Adolphe Ferrière:
• Emitir bellas teorías es bueno, practicarlas es mejor

• ·         Condorcet:
• Goza de la vida sin compararla con la de los demás.