En l'escola de la nostra societat
l'educació obligatòria té un nivell fluix, i hi viu el fracàs escolar. El fracàs
escolar es defineix com a aquells alumnes que tenint la capacitat, el sistema
educatiu no els ha sabut motivar a seguir els estudis obligatoris. En canvi,
podríem dir que no són fracàs escolar, aquells alumnes que tenint una
discapacitat o una dificultats d'aprenentatge no aconsegueixen acabar els
estudis obligatoris.
Per a tots aquests alumnes que tenen dificultats
d'aprenentatge existeix el concepte d'escola inclusiva que no és el mateix que educació
especial, ja que el terme inclusiva, engloba a tothom, sigui o no sigui
discapacitat, sense excloure a ningú. Avui en dia els centres haurien de
poder organitzar-se interiorment amb més autonomia per tal de poder incloure la
inclusió dins del centre.
Escola inclusiva
L'escola inclusiva, és una escola que
atent a la diversitat, ja sigui per altes capacitats, per discapacitats, per
debilitats, o bé per alteracions de conducte (hiperactivitat, trastorns de
personalitat)
Al llarg de la història el sistema
educatiu ha anat millorant per poder ajudar a aquells alumnes amb
discapacitats. Primer de tot es van crear les escoles d'educació especial que
avui en dia encara existeixen per tot aquell nen que té unes necessitats
educatives especials i que no pot seguir un classe ordinària. Tot i així, avui
en dia hi ha molts nens amb problemes que estan estudiant en un centre ordinari
gracies a les Unitats de Suport a l'Educació Especial. Amb aquesta unitat de
suport, dins d'una escola un grup de 5 o 6 nens amb necessitats educatives
especials poden estudiar amb als altres nens i sempre reben una especial
atenció que els ajuda a tirar endavant.
Per a poder aconseguir el que he
explicat anteriorment, és necessari un formació dels mestres molt més amplia
amb pedagogia terapèutica, neurologia pediàtrica, paidopsicologia o
paidopsiquiatria. Així doncs, es demanen mestres amb un coneixement pedagògic,
de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil per poder
desenvolupar la seva tasca de la millor manera.
Elements que afavoreixen la inclusió
Pel que fa als estudiants amb discapacitats,
l'Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) és el professional que fa la
valoració de si l'alumne, al qual els mestres han notat certes dificultats
d'aprenentatge, ha d'anar a un centre d'educació especial, si necessita l'ajuda
d'una vetlladora per a seguir les classes en la mateixa escola ordinària, o bé
s'hi hauria de fer una escolarització compartida entre centres d’educació
especial i centres ordinaris.
D’altre banda, els estudiants amb altres
capacitats també se’ls ha d’afavorir. Normalment aquests alumnes tenen moltes
qualitats a l’hora d’estudiar però tenen dificultats a l’hora de relacionar-se
amb l’altre gent i també amb la seva emotivitat. Quan en una escola ordinària
aquests alumnes se’ls passa de curs i ja està però aquesta no es la solució. El
que s’ha de fer és intentar que estiguin bé amb ells mateixos i que aprenguin a
relacionar-se amb la resta de companys de l’aula.
En aquest
àmbit hem de tenir en compte els pedagogs dels altres temps i veure quines eren
les tècniques que utilitzaven ells, per comparar-les amb els temps que corren i
renovar algunes de les tècniques que han quedat antiquades. Per exemple de
Freinet podem extreure diferents tècniques com ara la dels treballs
cooperatius. I de Decroly podem veure com era el seu tracta amb els nens “anormals”
(nens amb necessitats educatives especials)
Educació Especial
A l’hora de parlar d’educació especial s'ha
de diferenciar entre educació individualitzada i educació personalitzada per a
aquells alumnes amb dificultats d'aprenentatge. L’educació individualitzada és
igual per a tothom, cadascú fa lo seu però tots al mateix temps. En canvi, l’educació
personalitzada és diferent per cadascú, cada alumne va al seu ritme segons les
seves capacitats.
Pedagogia terapèutica (Molt més
important que l'educació especial)
La pedagogia terapèutica és un sistema
organitzat científicament per desenvolupar capacitats dels joves. I dins d’aquesta
pedagogia també hi ha coneixement de la salut mental, com la neurologia
pediàtrica i la psiquiatria, que ajuden a identificar millor els problemes dels
alumnes i la solució, i la metodologia que s’ha de seguir per ajudar-los.
Aquests professionals fan una gran feina
a les escoles d'educació especial perquè tenen un enllaç directe amb els metges
i aniria bé que també estiguessin dins de les escoles ordinàries per millorar l’educació
inclusiva dels alumnes amb discapacitats.
Crec que actualment hi ha molts alumnes a les
escoles d’educació especial que podrien integrar-se perfectament dins d’una
escola ordinària amb l’ajuda d’una
vetlladora o d’una mestre d’educació dins de l’aula. Així afavoriríem les
relacions socials dels nens discapacitats i aconseguiríem que la inclusió
estigués més present a les aules i que es convertís en una cosa real i deixés
de ser una mena d’utopia. Crec que així podríem inculcar als nens (especials o
no) el fet de que vivim en una societat heterogènia i que hem de aprendre a
conviure tots junts, que ens hem d’ajudar i que tots tenim coses especials per
compartir amb l’altre gent. D’aquesta manera ajudaríem als nens amb discapacitats
a no sentir-se estranys o marginats dins d’una societat on sempre s’intenta
arribar a la perfecció en tots els sentits, i ser un nen amb unes necessitats
educatives especials es veia, fa uns anys, com una cosa dolenta, com si aquests
nens fossin monstres. Per sort la societat canvia i s’adapta a les noves
situacions, tot i així encara hi ha moltes persones que rebutgen els nens amb discapacitats.
Així doncs, nosaltres com a futurs mestres i
professionals de l’àmbit docent, hem de lluitar per fer entendre a la societat
que aquests nens són part de la nostra societat actual i que els hem d’ajudar a
integrar-se no a marginar-se.
Ensenyament plurilingüe
La realitat lingüística en les escoles
catalanes és amplia, ja que el català és la llengua oficial de la comunitat
autònoma, però el castellà és la llengua oficial en tot l'Estat Español. Es
pera això que hi ha un bilingüisme en l’àmbit educatiu, al igual que als
carrers de les ciutats de Catalunya, que hem de fomentar. La llengua materna és
la primera que s’aprèn però després quan comencem ha anar a l’escola s’introdueix una altre llengua. Als nens de
poca edat viuen al mig d’una barreja entre les dues llengües que a mesura que
passa el temps començaran a entendre i sabran parlar les dues llengües per separat
sense problemes. Acabaran per saber escriure, llegir i parlar amb les dues
llengües de la mateixa manera, sense traduir una de l’altre.
Aquest bilingüisme també es veu
reflectit dins de l’àmbit educatiu dins de Catalunya, però també es pot
observar a molts països del món. Un exemple és Suïssa on hi ha 4 llengües
oficials i hi ha llocs on es parlen les dues llengües dins de l’escola. També hi
ha altres països, com Alemanya, on els pares poden demanar a l’escola una
educació complementaria per els seus fills que es faci amb la llengua materna
(en cas de que no sigui la oficial del país) tot i que les classes en horari lectiu
es facin en l’idioma oficial del país.
A Catalunya els estudiants aprenen dins
de l’escola dues llengües com a mínim que són el català i el castellà. El
català s’aprèn com a llengua vehicular i el castellà com a llengua oficial de l’estat.
Dins de Catalunya és necessari que els alumnes sàpiguen les dues llengües per
tal de tenir una competència lingüística adequada.
Aquestes ganes per que a Catalunya hi
hagi un bilingüisme i que es dugui a terme dins de les escoles adequadament,
les podem veure reflectides en el Projecte lingüístic de la LEC del 2009. Els
articles on es pot veure són els següents:
Article 14
1. Els centres públics i els centres
privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte
educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al
centre.
2. El projecte lingüístic ha d'incloure
els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre,
entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
a) El tractament del català com a
llengua vehicular i d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament i
d'aprenentatge del castellà.
c) Les diverses opcions amb relació a
les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de
les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat
sociolingüística del centre.
e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos
lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les
associacions de mares i pares d'alumnes.
Article 15
Programes d'immersió lingüística
1. El Departament, per tal que el català
mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha
d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús
intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició
d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la
llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
2. Els centres han d'adaptar els horaris
a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte
el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de
l'etapa.
Article 16
El català, llengua oficial de
l'Administració educativa a Catalunya
1. El català, com a llengua pròpia de
Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.
2. L'Administració educativa i els
centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en
les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i
de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen.
El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels
serveis contractats pel Departament.
3. Les actuacions administratives de
règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici
del que estableix la Llei de política lingüística.
4. Els centres han d'expedir la
documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de
política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a
l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del
domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.
5. Les llengües no oficials es poden
emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest
cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà
sempre la versió preferent.
Servei de llengües
Actualment hi
ha diferents serveis de llengües que ajuden a aquelles persones que fa poc
temps que són aquí o a aquelles que volen aprendre altres llengües, i ho fan de
manera molt pràctica.
Escolarització de fills de treballadors emigrants
Els infants que arriben a Catalunya que
són fills d'immigrants, tenen tot un servei a la seva disposició que els
facilita la seva integració en aquest nou país sense oblidar ni deixar de banda
el seu país d'origen.
Els serveis són els següents: alumnat
nouvingut, llengua i cohesió LiC o LiCS, aules d'acollida, espais de
benvinguda, centre acollidor o plans educatius d'entorn.
Magda, Aida, Eunice i Meritxell
Renovació pedagògica
