Tema 4: Pensament i pràctiques. Europa del 1930

Édouard Claparède:  (24 de març de 1873 - 29 setembre de 1940 Ginebra) va ser un neuròleg, pedagog i psicòleg infantil suís. Claparède va cursar els seus estudis universitaris a Alemanya, Suïssa i França. Es va especialitzar en psicologia infantil, ensenyament i memoria. En les seves teories es va consolidar en estreta relació la pedagogia amb la psicologia infantil, la qual cosa el va portar a organitzar un seminari de Psicologia Educacional en 1906. I sis anys més tard va fundar l'Institut Rousseau (1912). Avui dia, Institut de Ciències de l'Educació. Claparède defensava una educació activa dels nens, animant als professors a que observessin als seus alumnes i a partir d'aqui començar a construir les classes. Amb el concepte d'educació funcional, sostenia que l'educació ha de centrar-se en activitats que satisfacin una necessitat. L'educació havia de servir per preparar-se per a la vida.
El seu estudi del desenvolupament de la intel·ligència infantil va trobar continuïtat en l'obra de Jean Piaget.

Henry Wallon

Henri Wallon: (1879-1962 París). Es va graduar en Filosofia, va acabar medicina i es va doctorar en lletres. Així doncs, va ser un psicòleg, filòsof i professor del Col·legi de França y director de l'Escola d'Alts Estudis i Director del Institut d'Investigacions Psicobiològiques del Nen, de París.

Els primers treballs de Wallon s'orienten cap a la psicopatologia, per centrar-se posteriorment en la psicologia infantil i l'orientació. Un concepte actual que podem trobar implícit en Wallon és el de intersubjectivitat, en el que hi ha un problema de la construcció del diàleg intersubjectiu, entre el nen (uns 3 anys) i els altres. Aquest autor defensava un concepte unitari de l'individu i va coincidir amb Vygotsky en l'afirmació de que el nen és un ésser social des de que neix i que en la interacció amb els altres hi resideix la clau del seu desenvolupament.

Lev Semianovitx Vigotski

Lev Semianovitx Vigotski: (17 novembre 1896 - 11 juny de 1934 a Moscou, Unió Soviètica). Va ser psicòleg jueu, un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenvolupament, fundador de la Psicologia històric-cultural i clar precursor de la neuropsicologia soviètica. 
Vigotski és conegut com el Mozart de la psicologia, per la seva obra, en la que la idea fonamental és el desenvolupament dels humans que consisteix en la interiorització d'instruments culturals (com el llenguatge) que són transmesos a través de la interacció social, la qual es converteix en el motor de desenvolupament.
Aquest autor considera l'aprenentatge com un dels mecanismes fonamentals del desenvolupament. 

  

Jean Piaget

Jean Piaget: (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980). Piaget ja d'estudiant de batxillerat va mostrar uns dots extraordinaris per a la biologia. Després, va ser professor de filosofia i de psicologia a diverses universitats europees. La seva extensa obra comprèn des de l'epistemologia (filosofia de la ciència) fins a la biologia i la psicopedagogia.
Piaget va unir en un discurs coherent les etapes del desenvolupament neurobiològic -des del naixement fins al final de l'adolescència- amb l'evolució de la intel·ligència humana, i va integrar-hi la influència del medi, és a dir, de la societat com a transmissora de cultura i valors.
La clau fonamental de la seva concepció rau en el fet que tots aquests factors estan interrelacionats en un desenvolupament evolutiu que busca permanentment l'equilibri en una successió d'estadis i períodes.
Piaget distingeix 4 períodes:

• sensoriomotor (del naixement fins als 2 anys)
• preoperacional (fins als 7 anys)
• operacions concretes (fins als 11 anys)
• operacions formals (fins al final de l'adolescència)

Només en aquest últim període assolim el pensament complex que caracteritza la intel·ligència humana.

Eduard Spranger

Eduard Spranger:  (Berlín 1882 - Tubinga 1963). Va ser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany. Rudolf preconitzà una educació liberal i integral, a més va establir una relació entre escola - cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques. Segons aquest autor, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans.

Rudolf Steiner

Rudolf Steiner: (25 de febrer de 1861 - 30 de març de 1925, Austràlia). Va ser un filòsof austríac, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social i esoterista. Va ser el fundador de l'antroposofia, que es troba a l'origen de l'educació Waldorf, l'agricultura biodinànima, la medicina antroposòfica, la forma artística anomenada eurítmia i d'altres moviments.

Va proposar una forma d'individualisme ètic, al que després va afegir un component més explícitament espiritual.

Georg Kerschensteiner

Georg Kerschensteiner: (Munich 1854 - 1932). Va ser un pedagog, matemàtic i físic alemany. L'any 1854 va ser nomenat Conseller d'Institució Pública i a partir d'aquell moment esdevingué una figura clau en el món de la pedagogia alemanya, especialment en la ciutat de la seva residència. 

Kerschensteiner va ser influenciat per Pestalozzi i Dewey, el qual va propugnar l'escola del treball, el seu projecte pedagògic proposa l'aprenentatge per mitjà de l'activitat física i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilització de l'alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l'escola tradicional.
Aquest autor proposa una educació espiritual i amb sentit i dóna suport a la connexió entre l'escola i la comunitat. Per a ell, l'escola ha de formar individus competens per al treball, per aconseguir millores en la societat.

Anton S. Makarenko

Anton S. Makarenko: (13 de març de 1888 - 1 d'abril de 1939, Moscou). Va ser un pedagog, escriptor, mestre d’escola de primària, mestre d'institut de magisteri. Va fer uns cursos pedagògics i va fundar cases cooperatives per orfes de la guerra civil, el qual se'n destaca la Colònia Gorki (recollien els nens orfes i delinqüents per educar-los). 

Makarenko sempre va creure que el treball col·lectiu era el millor mig per a assolir l'adaptació social dels éssers. Per tant la seva idea per evitat els problemes de l'educació era aconseguir un canvi en la conducta dels colons. Es pot destacar:

• Objectius: constructors actius i conscients del comunisme; disciplina conscient; col·lectivitat; colònies de treball.
• Colònia Gorki: dins d'aquesta colònia, però, hi ha robatoris. Això fa que hi hagi un “consejo de comandos”, el qual no funciona però hi ha unitat i cohesió de grup i fa que hi hagi el treball col·lectiu. 

Célestin Freinet

Célestin Freinet et Élise: (Gars, 15 de octubre de 1896 - Vence, 8 de octubre de 1966), pedagog francés i creador de les Técniques que porten el seu nom, utilizades en nombrosos mètodes d'Investigació Pedagógica. L’any 1920 va tornar ferit de la guerra de les trinxeres i es va plantejar llavors, ser mestre d’escola, però li van oferir ser pensionista de guerra. Finalment va decidir anar-se'n a treballar de mestre.

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjants i usos culturals. Són els mètodes naturals, aquest autor deia: s’ha d’aprendre a escriure de manera natural, ha de ser un text lliure, pots parlar del que vulguis. Se'n destaca, llavors:

• El text lliure
• El llibre de la vida
• La impremta escolar
• La fotografia i el cinema
• La ràdio i l'electròfon
• Les màquines d'instrucció
• El pla de treball setmanal
• Els mètodes naturals
• La biblioteca de treball

La pedagogia de Freinet és la pedagogia que incorpora a l'escola els recursos i les tècniques disponibles en la societat moderna. A l'escola s'ha d'aprendre la cultura i les formes de treball de la societat on es viu, per tant es parteix de principis sòlids, universals i coneguts per la ciència, però es concreta en tècniques possibles amb la disponibilitat de determinats recursos segons el context on viuen els alumnes.

Aida, Magda, Meritxell i Eunice

Activitat Tema 3: L'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia

L’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Escriviu una pàgina ressenyant els principis educatius i –no és el mateix- els criteris pedagògics.

L’Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertaria que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d’ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per donar impuls a aquest moviment reformador, es va crear la Lliga internacional per a la instrucció racional de la infància, els principis estatutaris de la qual establien que:

·         L’educació de la infància s’ha de fonamentar sobre una base científica i racional.

·         La instrucció és par d’aquesta educació. La instrucció s’ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, al cultura de la voluntat, la preparació d¡un ésser moral i físic bé equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.

·         L’educació moral ha de sorgir sempre de l’exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.

·         És necessari , que els programes i els mètodes  estiguin adaptats al màxim possible a la psicologia del nen, cosa que no succeeix gairebé enlloc, ni a l’escola pública ni a la privada.

Pel fet de ser anticlerical, i per fomentar la solidaritat i l’educació lliure d’autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans seguidors d’aquest moviment.

Els principis educatius i els criteris pedagògics per poder aconseguir-los, són els següents:

Principis educatius	Criteris pedagògics
Desenvolupament de l’autonomia dels infants.	·         Fomentava la cooperació per aconseguir l’emancipació individual i col·lectiva del seus alumnes i la societat en general. ·         Donar llibertat i cooperar amb els altres. ·         Escola sense premis ni càstigs.
Fomentar la curiositat i auto aprenentatge.	·         Els alumnes sortien a observar la natura, a descobrir els fenòmens físics, a conèixer els processos industrials, feia que s’interessessin per al vida de les persones, com vivien i quins eren els principis dels treballadors. ·         Compartien les seves experiències escrivint-se amb altres nens i nenes d’altres escoles. ·         Activitats per tothom, escola oberta els mesons. ·         Es donava molta importància a la lectura.
Substituir l’estudi dogmàtic pel raonament de les ciències naturals.	·         Fa un ensenyança basant-se amb les ciències naturals. ·         Es fan moltes excursions per tal d’entrar en contacte directa amb la natura
Lliure pensaments, eliminar prejudicis.	·         Escola laica i lliure. ·         Cohesió de sexes i classes socials.

Activitat Tema 3: La Intstitución de Libre Enseñanza

Las aportaciones de la Institición Libre de Enseñanza. Cómo sería hoy la gente de España, su cultura y su educación, si dos dictaduras no hubieran interrumpido aquella obra.

La Institución Libre de Enseñanza va ser un famós intent pedagògic que es va realitzar a Espanya, inspirat en la filosofia de Karl Christian Friedrich Krause que va tenir una repercussió excepcional en la vida intel·lectual de la nació. Va ser fundada el 1876 per un grup de catedràtics que volien defensar la llibertat de càtedra i es van negar a ajustar les seves ensenyances a cap dogma oficial de matèria religiosa, política o moral.

Van crear un establiment educatiu privat i laic, que va començar en primer lloc per l’ensenyament universitari i després es va estendre a l’educació primària i secundària.

A partir del 1881 van començar a ensenyar a la institució professors formats en ella. La seva feina va consolidar el projecte de manera que es va convertir en un centre de referència pedagògica.

Després de la mort del seu principal inspirador, Francisco Giner de los Ríos, es va crear la fundació que duu el seu nom, amb l’objectiu de vetllar pel patrimoni de la institució i prosseguir la seva tasca educadora.

Jo crec que si la tasca d’aquesta institució hagués seguit endavant, haurien canviat algunes coses. Potser actualment hi hauria molta gent que seria diferent, ja que a les escoles, durant la dictadura, t’ensenyaven una religió, una política i una moral en concret, cosa que es el que no volia fer la Institución de Libre Enseñanza (ELI).

Per tant, crec que potser actualment hi hauria molta gent que no tindria les ideologies que té, ja que no les hi haurien inculcat de petits. Tot i així, crec que la religió continuaria sent important. Actualment a les escoles ja no es fa religió, ja que estem en un país laic. Per tant no crec que en aquest àmbit hagués canviat alguna cosa la ELI.

Potser dins de lo moral si que hi haurien hagut canvis, ja que a les escoles no s’ensenyaria una moral en concret. Tot i així, no crec que puguem especular de si ara la gent seria millor o no.

Per tant, penso que la gent potser no tindria la mateixa educació i suposo que tampoc la mateixa cultura, ja que es la gent qui fa la cultura, i si la gent es diferent per lògica la cultura també.