Tema 2: École nouvelle / Progressive Education

 PROGRESSIVE EDUCATION al llindar del segle XX

Necessitat de canvi del model escolar; fonamentació en el coneixement científic

El sistema tradicional es distingeix entre:

- Precursors

- Pedagogs-renovadors

- Reformadors socials

3 precursors:

- Comenius deia que sabia d'ensenyar amb institució, defensava també les llengües. Partia de que el món era cristià. Crea la didàctica. Ensenya al nen fent que dibuixi...

- Herbart: filòsof (1806), la pedagogia deriva de la fi de l'educació

- Pestalozzi: (1800) fer escola dia a dia, compromís per l'infant

pròpiament no són pedagogs

Els reformadors socials: Josep de Calasanç (1592): escola per a nens pobres; Jean-Baptiste de la Salle (1684): escoles cristianes; Marcellin de Champagnat (1817): escoles rurals; Giovanni Bosco (1853); tallers d'ofici professionals i creador dels salesians.

John Dewey

Friedrich Fröbel

• Friedrich Fröbel (1837): va dir "jugant s'apren". Tenia una visió de l'educació integral: saltar, córrer, equilibri (la xarranca), etc. 

• John Dewey: "currículum" --> conjunt d'itineraris que faran els infants/alumnes; erròniament es creu que el currículum és el pla d'estudis.

Ovide Decroly

• Ovide Decroly: va treballar amb discapacitats. El seu treball amb aquestes persones resultà ser que servia per a tothom. Tractava a partir de la capacitat biològica un reforç positiu, per ex. un nen amb elasticitat animar-lo a continuar fent educació física, ho feia a partir de l'alimentació, la protecció, la seguretat, el treball/joc, aquestes necessitats era el seu centre d'interès. L'altre idea clau va ser la Globalització. Decraly és el creador de la República escolar. 

Maria Montessori

• Maria Montessori: pedagogia científica basada en la percepció multi-sensorial. És una gran imatge per a Itàlia; posa l'accent en la capacitat de desenvolupament. Els hàbits no són autometismes, hi ha una voluntat per aprendre'ls com per exemple: raspallar-se les dents, si algun dia no pots, estàs neguitós, ho fas de manera inconscient, si es autometisme però és voluntàri. Moment llindar de maduració --> és el moment en el que el nen per exemple ha de parlar.

Adolphe Ferrière

• Adolphe Ferrière: sistematitzador i divulgador de l'Escola Nova/Activa

Aida, Eunice, Magda i Meritxell

Activitat Tema 1: Cartes

1. Concepte d’educació. Repartir cartes enunciat: Educació com a realitat, Educació com a necessitat, Educació com a aspiració, Educació com a desenvolupament, Educació com a funció internacional, Educació com a funció cultural, Educació com a funció social. Definir l’educació i les classes d’educació, i els conceptes de les cartes.

1. Educació com a aspiració: Es tracta de veure l’educació com el fet de poder arribar a aconseguir uns objectius. Dit d’un altre manera, si vull aconseguir un objectiu en concret, com ara ser metge, haig d’estudiar molt. També es pot veure com simplement les ganes d’estudiar i d’aprendre coses noves.
2. Educació com a desenvolupament: Estudiar per aconseguir ser un ciutadà políticament actiu i compromès, tenir consciència crítica i mobilitzar-se a favor d’un desenvolupament just i equilibrat. Estudiar per desenvolupar-se com a persona, per aprendre coses noves que formin com una persona integra.
3. Educació com a funció internacional: Ser educat per tal de poder moure’ns fora del país. Perquè poder globalitzar el món, per ser tots iguals.
4. Educació com a funció cultural: Estudiar per aprendre la cultura del nostre país o la dels altres. Per aprendre de on venim i on anem. Per veure com som nosaltres i com són els altres.
5. Educació com a funció social:  Aprendre les normes socials, com ens hem de comportar en la nostra societat. Aprendre que està bé i que està malament. Tots ens eduquen en aquest àmbit, a través de normes explicites i també de normes implícites. Normes que ens transmet la societat, la família, els amics i fins i tot la nostra moral. Aquesta educació ens ensenya a viure en societat, a viure en grups i a desenvolupar-nos dins d’aquesta societat.
6. Educació com a necessitat: Estudiar per el simple fet que hem d’estar educats. L’ésser humà té, sempre, la necessitat de saber més coses. De saber de on venim, perquè som així, com es crea alguna cosa, etc. Per tant l’educació com a necessitat serveix per poder desenvolupar-nos individualment, però també per ajudar a desenvolupar la gent del nostre entorn.
7. Educació com a realitat: L’educació està per a tot arreu. Qualsevol persona t’educa i tu eduques a milers de persones. No fa falta ser professor/mestre/educador per ensenyar coses als altres. Només has de ser una persona i moure’t, fer coses, i la gent que et veu ja aprèn de tu. També ho podem mirar des de l’altre perspectiva, tu aprens també de tothom. De petis aprenem imitant el que fan els altres, d’adolescents aprenem per oposar-nos al la resta de gent i de gran aprenem a mida de fer coses, imitar i intentar oposar-se als altres.
8. Definició d’educació: Acció intencional de transmissió a un individu d’una sèrie de normes, coneixements, destreses, actituds, valors individuals i col·lectius o formes de cultura, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de la seva personalitat i la millora contínua.
9. Classes d’educació: Hi ha tres tipus d’educació (Jo he triat aquests tipus d’educació. Però n’hi ha molts.):

• Educació informal: Educació que es produeix de manera contínua i espontània i que permet adquirir i acumular coneixements i habilitats mitjançant els experiències diàries i la relació amb el medi.
• Educació formal: Educació portada a terme de manera regular i sistemàtica, sotmesa a les normes legals pel que fa al currículum i que porta a l’obtenció d0una acreditació o títol oficial. (escolar)
• Educació no formal: Educació organitzada i sistemàtica realitzada fora del sistema educatiu institucionalitzat per a facilitat determinades classes d’aprenentatge a subgrups especials de la població.